L'arc de l'Adrià

L' Adrià, aquell ésser de llum, far que guia la nostra casa.

Des que va néixer ha estat un nen bo, feliç i alegre, que va fer les delícies de tota la nostra família. A mesura que va anar creixent, es va anar formant el seu caràcter noble i altruista. Una mica tímid, però molt amic dels seus amics, que sempre l’han adorat.

Ballarí i bromista, la seva passió: el futbol, l’ha gaudit tant com a jugador com a entrenador.

Familiar i enamorat dels seus germans, pares, avis, oncles i cosins.

Als 20 anys una malaltia va venir a enfosquir la nostra vida, però l’Adrià, des del principi, ha estat un exemple de maduresa, de superació i de fortalesa.

Va acceptar el dur procés amb valentia, pensant sempre en els altres abans que en ell. Quan la por es va apoderar de tota la família, ell va fer un pas endavant per dir-nos que lluitaria i que no ens havíem de preocupar. Ha estat un exemple de fortalesa i acceptació, prioritzant sempre els altres, perquè els seus pares, germans, avis, oncles i amics no patíssim.

El seu somriure mai es va perdre, ni les seves ganes de fer bromes. Tot i no estar bé, sempre trobava motius per celebrar, per gaudir de cada segon. Va lluitar per la seva autonomia com un heroi, mai no va perdre les ganes ni la força.

Quan ja no va poder conservar la seva autonomia, va acceptar de bon grat l’ajuda i no es va rendir. La seva cadira de rodes va ser el seu Ferrari i el seu coratge el de tots els que l’envoltàvem.

Mai no ha sucumbit al desànim, ens ha protegit. La seva prioritat era que els seus pares i germans estiguéssim feliços en tota ocasió, regalant-nos moments de pau i consol.

Ha estat un exemple per a la seva família i amics, i per a tots els que hem tingut el privilegi de conèixer-lo.

La seva lluita ens ha fet forts i ens ha ensenyat a viure sense por.

T’estimem